Text: Emili Sempere
A Terrart hem dedicat unes pàgines aspectes per establir ponts. A vegades tracta de ceramistes d’un país determinat, d’una regió o bé, a aquests ceramistes que es caracteritzen per alguna tècnica determinada o concepte, com ara la figuració, l’escultura, l’arquitectura i altres.
Altres vegades a Terrat hem escrit algún article sobre ceramistes andalusos en casos aïllats, com Carmen Vila (Terrart 63 pàg 38) o Agustín Almodóvar (Terrart 62 pàg 30), mentre que en aquest reportatge es pretén destacar els deu ceramistes professionals que es caracteritzen per ser innovadors en l’art i porten anys treballant. Reunir aquests ceramistes de diferents tendències no ha estat fàcil, ja que Andalusia és una regió molt àmplia, on més aviat han estat coneguts per la seva extensa tradició en terrissa tradicional de pobles de molta anomenada, amb quantitat d’obradors i grans produccions, com ara Bailén, La Rambla, Úbeda, Lebrija, Alcalá de Guadaira i fins i tot Sevilla, al barri de Triana.
Tan sols aquests artesans que han innovat han sobreviscut, com aquests ceramistes que compten amb una base sòlida i aporten nous conceptes, sorgits d’Escoles d’Art i que treballen en plena llibertat. Precisament a Andalusia i altres regions els va costar un tant destacar en la ceràmica contemporània, per la manca d’escoles especialitzades, de materials, associacions, museus monogràfics i manca de divulgació en general.
Aquests deu ceramistes que presentem representen un potencial artístic i cultural de modernitat a partir del qual s’obren noves possibilitats que resulten impossibles d’esgotar.
Precisament l’art resideix tan sols en el que fa sorgir, en el que fa viure, i no en el fet de saber trastejar.
Agustín Morales Jiménez neix a al si d’una família de ceramistes, els orígens de la qual, segons la tradició familiar, es remunten del S. XVI. El seu pare, Agustín Morales Alguacil, va ser una persona fonamental de la ceràmica a Granada, director i propietari de “Ceràmi- ca San Isidro i Azulejos San Isidro”, profes- sor de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat i un referent històric al món de la ceràmica. Agustín Morales Jiménez és llicenciat en Història Contemporània per la Facul- tat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada (UGR). Es va graduar en Cerà- mica per l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Jaén. Dotat d’una gran sensibilitat, les seves primeres passes les va fer al si familiar, iniciant-se en la ceràmica granadina tradicional, duent a terme una obra d’un acabat exquisit i atenint-se a les regles essencials de la ceràmica granadina; posteriorment, inicia una línia de tradició renovada on recrea tota l’estructura dels cànons ancestrals, amb una vi- sió molt innovadora. Alhora és iniciador, juntament amb altres ceramistes, de la revolució de la ceràmica contemporània a Granada.
En la seva trajectòria vital hi ha sempre un element constant integrant l’em- premta humana a les seves creacions, aconseguint una trobada harmònica entre ceràmica i escultura. Les seves obres es contemplen des d´una mirada espiritual, provocant l´emoció de l´espectador, la seva vivència artística.
La seva curiositat creativa el va portar a ampliar coneixements sobre ceràmica contemporània a l’Escola Madrilenya de Ceràmica; és aquí, on descobreix la importància del buit en les seves obres, com el contenidor que evoca la gènesi de les peces més primitives.
Agustín amb el seu univers estètic ens projecta aquesta elegància i rotunditat del que és natural, la seva aposta per les línies pures, que vibra entre l’harmonia i el diàleg que envolta un missatge profund, educar la mirada per fixar-se en el detall. L’ull veu quan és ple del que mira.
Una de les seves eines de llenguatge és el domini de la tècnica cap a la matèria, cap a la seva història, el seu compor- tament i la seva conducta, abordant el procés de creació de manera mística, amb una bellesa serena, com si emanés d’entre els dits un halo de vida.
El rigor del material, aquestes línies, l’estudi del buit i el buit, els relleus, les argiles, els metalls, les fustes fan que les seves escultures s’integrin i ens facin percebre i sentir l’espai i el temps de manera casual, de manera diferent, una constant intercomunicació entre la llum que il·lumina les ombres.
El gust per l’expressió del que és fràgil i del que és subtil forma part de la grandesa de la seva obra. Entre cercles, qua- drats, textures, colors, tradició i avantguarda, amb una mirada poètica ens deixa una metàfora al seu llegat, l’efímer del moment i la bellesa en l’eternitat.
REPORTAJE
CERAMISTAS CONTEMPORÁNEOS
DE ANDALUCÍA
TEXTO: EMILI SEMPERE
En Terrart hemos dedicado algunas páginas a un reportaje desde distintos aspectos para establecer puentes. En ocasiones trata de ceramistas de un país determinado, de una región o bien, de estos ceramistas que se caracterizan por alguna técnica determinada o concepto, como la figuración, la escultura, la arquitectura y otros.
Otras veces en Terrat hemos escrito algún artículo sobre ceramistas andaluces en casos aislados, como Carmen Vila (Terrart 63 pág 38) o Agustín Almodóvar (Terrart 62 pág 30), mientras que en este reportaje se pretende destacar los diez ceramistas profesionales que se caracterizan por ser innovadores en el arte y llevan años trabajando. Reunir a estos ceramistas de diferentes tendencias no ha sido fácil, ya que Andalucía es una región muy amplia, donde más bien han sido conocidos por su extensa tradición en alfarería tradicional de pueblos bastante conocidos, con cantidad de obradores y grandes producciones, como por ejemplo Bailén, La Rambla, Úbeda, Lebrija, Alcalá de Guadaira e incluso Sevilla, en el barrio de Triana.
Tan sólo estos artesanos que han innovado han sobrevivido, como estos ceramistas que cuentan con una base sólida y aportan nuevos conceptos, surgidos de Escuelas de Arte y que trabajan en plena libertad. Precisamente en Andalucía y otras regiones les costó tanto destacar en la cerámica contemporánea, por la falta de escuelas especializadas, de materiales, asociaciones, museos monográficos y falta de divulgación en general.
Estos diez ceramistas que presentamos representan un potencial artístico y cultural de modernidad y a partir de los cuales se abren nuevas posibilidades que resultan imposibles de agotar.
Precisamente el arte reside tan sólo en lo que hace surgir, en lo que hace vivir, y no en el saber trastear.
AGUSTÍN MORALES JIMÉNEZ
TEXTO Y FOTOS: PALOMA ABELLÁN
Agustín Morales Jiménez nace en Granada, el 23 de febrero de 1949, en el seno de una familia de ceramistas, los orígenes de la cual, según la tradición familiar, se remontan del S. XVI. Su padre, Agustín Morales Alguacil, fue una persona fundamental de la cerámica en Granada, director y propietario de “Cerámica San Isidro y Azulejos San Isidro”, profesor de la Escuela de Artes y Oficios de la ciudad y un referente histórico en el mundo de la cerámica.
Agustín Morales Jiménez es licenciado en Historia Contemporánea por la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Granada (UGR). Se gradúo en Cerámica por la Escuela de Artes Aplicadas y Oficios Artísticos de Jaén. Dotado de una gran sensibilidad, sus primeros pasos los dio en el seno familiar iniciándose en la cerámica granadina tradicional, llevando a cabo una obra de un acabado exquisito y ateniéndose a las reglas esenciales de la cerámica granadina; posteriormente, inicia una línea de tradición renovada en la que recrea toda la estructura de los cánones ancestrales, con una visión muy innovadora. A la vez es iniciador, junto a otros ceramistas, de la revolución de la cerámica contemporánea en Granada.
En su trayectoria vital hay siempre un elemento constante integrando la huella humana en sus creaciones, logrando un encuentro armónico entre cerámica y escultura. Sus obras se contemplan desde una mirada espiritual, provocando la emoción del espectador, su vivencia artística.
Su curiosidad creativa lo llevó a ampliar conocimientos sobre cerámica contemporánea en la Escuela Madrileña de Cerámica; es ahí, donde descubre la importancia del hueco en sus obras, como el contenedor que evoca la génesis de las piezas más primitivas.
Agustín con su universo estético nos proyecta esa elegancia y rotundidad de lo natural, su apuesta por las líneas puras, que vibra entre la armonía y el diálogo que envuelve un mensaje profundo, educar la mirada para fijarse en el detalle. El ojo ve cuando está lleno de lo que mira.
Una de sus herramientas de lenguaje es el dominio de la técnica hacia la materia, hacia su historia, su comportamiento y su conducta, abordando el proceso de creación de manera mística, con una belleza serena, como si emanara de entre sus dedos un halo de vida.
La rigurosidad del material, esas líneas, el estudio del vacío y el hueco, los relieves, arcillas, metales, maderas hacen que sus esculturas se integren y nos hagan percibir y sentir el espacio y el tiempo de manera casual, de manera diferente, una constante intercomunicación entre la luz que alumbra las sombras.
El gusto por la expresión de lo frágil y de lo sutil forma parte de la grandeza de su obra. Entre círculos, cuadrados, texturas, colores, tradición y vanguardia, con una mirada poética nos deja una metáfora
Ver/Descargar artículo original